Exposició fotogràfica
“Medicina tradicional andina i xamanisme al Perú”
Una mostra fotogràfica documental a partir de les experiències viscudes pel fotògraf Raimon Pla
Des de temps immemorials, des que l’home és home, s’ha buscat la forma de guarir i depurar el cos, tant en l’aspecte físic, com en el psíquic i l’espiritual. Amb aquesta exposició fotogràfica es vol mostrar una petita part del Perú, un bocinet del país que té una immensa biodiversitat i una gran riquesa cultural, on avui dia encara hi ha una extensa tradició en la pràctica de la medicina tradicional xamànica, tradició que a l’Europa occidental ha desaparegut per complet. Amb un recorregut visual per les tres zones més característiques del Perú ⎯el desert, l’altiplà i la selva⎯, s’hi fan palesos alguns aspectes del xamanisme, un sistema de creences, ritus i coneixements íntimament relacionats amb la natura.
El coneixement ancestral de les propietats curatives de les plantes ha permès que els curanders peruans desenvolupin una vasta farmacopea, que esdevé un lligam religiós que s’extableix entre l’home i el món físic. Així, en els rituals per guarir pacients que es duen a terme en la zona nord peruana, es fa servir el cactus de Sant Pere, d’efectes al·lucinògens, que es pren en forma d’abeuratge. En aquesta zona, com en moltes d’altres, el xaman és un especialista de caire màgic i religiós, una mena de metge que alhora també és sacerdot, místic i poeta locuaç.
A l’altiplà, les fulles de la coca són un ingredient essencial en les cerimònies del pagament o tribut a Pachamama, la gran deïtat andina. En els seus rituals s’hi incorporen elements com el foc, els càntics, els precs i les danses, i sovint aquestes cerimònies es fan als pujols o apus i a les llacunes sagrades o cochas, on viuen les divinitats andines. En una altra part del país, a l’alta Amazònia peruana, els mestres curanders ⎯i, sovint, els seus pacients⎯, consumeixen l’ayahuasca durant les brillants sessions nocturnes. Aquesta planta al·lucinògena és una liana de la selva amazònica molt coneguda i utilitzada pels pobles indígenes, que la consideren una planta mestra i sagrada. A l’Amazònia peruana, aquesta planta constitueix el fonament del xamanisme, de la medicina tradicional i de la cosmovisió indígena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario